El partit de selecció per a la copa dels mitges campiones semblava haver començat bé.
Amb els Mitges verdes, aplicàvem la nostra estratègia més ofensiva i havíem marcat molt ràpid.
Però els Mitges de ratlles són un molt bon equip de big ball. Vaig perdre una pilota i els Mitges de ratlles ho van aprofitar per marcar.
Empat a u.
Els nostres afeccionats no van parar de xiular-me.
Això ens va afegir més pressió, i vam aconseguir recuperar el control.
Tot i així, just quan vaig recuperar la pilota, van començar els insults. Tanmateix, jo havia marcat un gol, i ben maco que era.
Això va continuar cada vegada que tocava la pilota. I també els insults: "gallina, passarell, capsigrany, ets més dolent que una merla i més lleig que un voltor carronyaire".
Us puc ben dir que això fa mal. És quelcom que no s’oblida mai.
Aquell dia vaig comprendre una cosa important: al big ball, com a la vida, el talent mai no és suficient.
Ens necessitem els uns als altres per guanyar.
Les setmanes següents, la justícia va sancionar els líders prohibint-los de jugar tots els partits de la temporada.
I nosaltres, els jugadors, ens vam fer més forts
Però això, ja us ho explicaré una mica més tard.