Era el dia de les seleccions per a la copa de les mitges campiones, la primera vegada que jugàvem un partit tan important, en un estadi tan gran, davant de tants espectadors, i retransmès en directe!
A la tribuna de la premsa, hi havia els periodistes d’"És esport" i de "Més esport".
Sobre el tema del big ball, són ells qui  remenen les cireres. Esperant d’entrar al terreny de joc, escoltàvem els seus comentaris.
A "És esport", el periodista va recordar els nostres resultats des
de la victòria al campionat regional i va comentar la nostra nova tècnica de joc, l'atac col·lectiu.
Deia que era una estratègia arriscada, però que, a aquesta alçada de la competició, això podia fer la diferència amb els Mitges de ratlles.
A "Més esport", el periodista va dir que amb les meves plomes, jo no tenia res a fer en atac, que l'equip mai no guanyaria amb un jugador amb plomes i que ja podia tornar-me’n al pal del meu galliner.
Tot els membres de l'equip estaven furiosos amb aquell periodista.
Fins i tot el Número u va dir:
"Ja ho veurà, aquest! Som els Mitges verdes i som els millors!"
Les crítiques del comentarista de "Més esport" van circular i van acabar amplificades per les xarxes socials.
Però en aquell moment, ningú no sabia que tot aniria de mal borràs durant el partit.