Les agressions racistes durant el partit de selecció van crear molta remor.
L’àrbitre va suspendre el partit.
La justícia s'hi va ficar i va prohibir als agressors l’entrada a
l’estadi.
I nosaltres, amb tot l’equip dels Mitges verdes, hi vam reflexionar.
Tot l’equip es va mobilitzar per gravar un clip.
El racisme, no és esport!
Respecte, pertot.
El racisme, mal score.
La fraternitat, medalla d'or.
El racisme, gens d'acord.
El racisme, gens d'acord.
I junts som, més forts!

I tots nosaltres, tots els jugadors dels Mitges verdes, anem a trobar la gent per poder fer recular el racisme.
És un èxit total! Però..., per ser honest, cantar uns eslògans no és suficient.
Cal respondre junts.
Sovint, demano a la gent de crear equips per fer un partit de big ball. I aleshores, és com una dutxa freda.
Els bells discursos i les millors intencions no són suficients.
Sort que jo tinc el meu comodí.
El Número u ha esdevingut el nostre millor ambaixador.
Potser una mica gràcies a mi
Ens coneixem prou bé. Ell ja ha superat els seus prejudicis.
El va afectar la violència dels afeccionats durant el partit de la copa.
Per canviar veritablement les coses, el Número u té un bon mètode.
Deixa que els equips amb llurs prejudicis es dirigeixin cap al
desastre per després agafar ell el control de la situació.
Tothom pot constatar que tot funciona millor quan els equips són mixtos. És normal: junts som més forts.

El racisme, no és esport!
Respecte, pertot.
El racisme, mal score.
La fraternitat, medalla d'or.
El racisme, gens d'acord.
El racisme, gens d'acord.
I junts som, més forts!