Sorcière A
- I doncs, aprenent de bruixa, estàs a punt per aprendre la recepta
més cèlebre de la història de la bruixeria?
Sorcière B
- Sí, Si, estic preparada i impacient per saber fabricar les escombres voladores!
Sembla bastant complicat.
Sorcière A
- Ens cal molta precisió i un ingredient molt rar.
La bruixa Garbuix està intentant cridar-lo amb un xiulet d’ultrasons.
Sorcière B
- I què és aquesta cosa?
Sembla una ratpenat sense calba.
Sorcière A
- És exactament això, un ratpenat pelut.
L’ingredient tan rar i indispensable per a les escombres voladores,
és justament aquest cabell.
En calen uns quants, tallats a una llargada molt precisa.
Mira el llibre de màgia i diga’m les llargades, Garbuix les tallarà.
Sorcière B
- Posar en un perol escalfat a foc lent un cabell de ratpenat de tres unitats,
després un cabell d’una unitat i cinc desenes parts de llargada.
Eh, però com ho fem?
No hi ha cap referència per a les desenes parts a sobre la recta.
Sorcière A
- Tallem una unitat en deu parts iguals per escriure-hi les desenes parts.
I situem la desena part i les cinc desenes parts sobre la recta.
Sorcière B
- Ah sí, ah sí!
Doncs per continuar, cal afegir un cabell de vint desenes parts de llarg.
Eh... Vint desenes parts, és dos, no?
Sorcière A
- Sí, dos.
És veritat que podem escriure un mateix nombre de diferents maneres.
Sorcière B
- Ara, cal remenar-ho quatre vegades amb un mànec d’escombra sense escombra i per acabar,
afegir un cabell tallat a una unitat, dues desenes parts i tres centenes.
Ei, però no hi ha referències per a les centenes!
Sorcière A
- No pateixis.
Es talla una desena part en deu parts iguals per escriure les graduacions
de les centenes. I arreglat.
Sempre es poden crear graduacions més petites.
Sorcière B
- I ja està, una jove escombra voladora a punt de servir.
Sorcière A
- Vinga, Garbuix!
L’escombra voladora éstà llesta.Només has d'enfilar-t'hi i cavalcar.
Però em sembla que caldrà preveure un petit període d’ensinistrament.
Es fogosa una escombra jove.