Era l’abril, la Lisa Eixerida es passejava pel camp quan va arribar
a un poble de talps anomenat 99+1.
La Lisa de seguida descobrí un talp que feia morros i gemegava.
Li va demanar si el podia ajudar.
El talp va respondre...
- Moltes gràcies, però nor.
Jo sóc l’1 dels 99+1.
Així que m’he de quedar tot solet.
És així.
- Què vol dir, és així ?, diu la Lisa.
- Sí, perquè en aquest poble, nosaltres som 9 desenes, 9 unitats i 1 unitat tota sola.
I aquesta unitat tota sola, sóc jo.
- Però podríeu formar una altra desena amb les 9 unitats que us queden.
- Eh! Eh! Tu!, exclamà l’alcalde dels 99+1.
- Quina idea més estranya!
Ets especialista en pobles de talps ?
Hmm?
Nosaltres ja som nou desenes.
I després... Què passaria ?
No tindria cap sentit!
Si hi afegiim una desena, no sé pas com acabaríem.
Això no té cap ni peus !
Saps què en penso?
Que no en tens ni idea !
- Ho sento, però insisteixo.
Vosaltres podríeu fer fàcilment deu desenes.
- Ei, ei...! (el talp riut)
M’agradaria veure-ho.
- Amb molt de gust.
Vosaltres sou nou desenes.
I si hi sumeu les unitats, 9 més 1, això fa deu unitats..
Així que, teniu una altra desena.
I, d’aquesta manera, teniu 10 desenes en total.
- I com us ho feu per escriure aquest nombre ?
Eh?
Aquí, nosaltres només coneixem els nombres amb dues xifres.
- Per escriure les deu desenes en unitats, posem un zero a la dreta de les desenes.
Això fa un nombre de tres xifres, i s'anomena cent.
- N’esteu segur?
- Es clar que sí!
I fou així que el poble canvià de nom per anomenar-se cent.
- Et proposaríem quedar-te, però després caldrisa comptar-te i hauríem de canviar un altre cop de nom,
així que...
Ho entens, oi?
- I tant!
La Lisa ho comprengué perfectament.No tenia ganes de quedar-se en un poble tan estany i va deixar
els cent per dirigir-se a contrades més llunyanes.
