En un país molt llunyà, viuen, com a bons veïns, el jove rei Oliva i la jove reina Rosa.
Vaja, com a bons veïns, és un dir, perquè el jove rei Oliva està gelós del magnífic i perfumat castell de la reina Rosa.
Mira, vet aquí un venedor de piruletes.
La reina Rosa hi veu l'ocasió d’omplir el seu rebost.
Ella va a trobar-se amb el venedor per comprar-li totes les seves piruletes.
Però el jove rei Oliva també s’hi precipita, ja que ell també vol comprar totes les piruletes
del venedor i no deixar-n’hi ni una a la seva veïna.
Malauradament, el venedor només els pot oferir vint-i-quatre piruletes a un euro cadascuna.
El rei Oliva reclama les piruletes com un dret
adquirit, diu que té un tresor molt més important que el de la reina Rosa.
Al venedor li sap greu, però el rei Oliva no té prou diner, per comprar totes les piruletes.
Tot i que ell es pensa que té més diners que la reina Rosa.
Deu monedes i dos bitllets, mentre que la reina només té dues monedes i un sol bitllet.
Doncs, no. El venedor és categòric:
el rei Oliva no té prou diners per comprar totes les piruletes.
No hi ha res a fer, el rei Oliva no ho acaba d’entendre.
És clar que sí, Oliva. Mira.
Les piruletes del venedor valen un euro cadascuna.
N’hi ha vint-i-quatre.
O sigui que calen vint-i-quatre euros per comprar-les totes.
Tu només tens dos bitllets de cinc euros i deu monedes d’un euro.
Vint euros en total.
Et falten quatre euros per poder comprar-les totes.
Ella té un bitllet de vint euros i dues monedes de dos euros,
vint-i-quatre euros en total.
Per tant, Ella sí que pot comprar totes les piruletes.
Ho veus Oliva, no sempre aquell qui té més
monedes i bitllets té la quantitat més gran de diners.
Però tenir una amiga, això, això no té preu.
