-Mira, Anna.
Enganxaré la postal de la tia Maria aquí.
-Ho has vist? Ens diu que a l’Índia alguns animals són sagrats.
Per això, ella menja molts plats vegetarians.
-Sí, però gràcies a les llenties, als làctics i a la fruita seca
també hi ha proteïnes.
Quan torni ens farà un bon curri de verdures.
-Hum... Te’n recordes, d’allò que ens va preparar en tornar de
Tahití? Els moniatos, el peix cru i el marisc.
-Sí, a Oceania, la mar és pertot, aleshores si no menjaven peix, seria ben estrany.
-Les habituds alimentàries són diferents d'un país a l'altre.
Tot depèn dels costums, de les religions, del clima, de la geografia.
-És per això que a l’Argentina fan bones costelles a la brasa.
Perquè tenen grans espais verds per a la ramaderia.
-Ja me’n recordo! La tieta Maria havia fet un sopar argentí amb
panolles de blat de moro i puré de carbassa.
-I el seu cuscús marroquí! Te'n recordes?
-És clar que sí! Amb xai, verdures, sèmola i cigrons.
D’aquesta manera tenim proteïnes, cereals i lleguminoses.
-De fet, no mengem pertot arreu la mateixa cosa.
Però tothom intenta portar una alimentació equilibrada.
-Exacte. Sempre retrobem aliments constructors, energètics i
reguladors, excepte si manquem d’aliments.
-I nosaltres, què mengem?
-Nosaltres? Doncs, una mica de tot això.
Amb la mundialització, els progressos tècnics i tecnològics, el
comerç, els productes circulen pertot.
Avui dia, podem degustar fàcilment els plats d'altres països i d'altres cultures.
-Sí, ja ho sé, però què mengem ara, aquí, a la cuina?
-No ho sé pas. Parlàvem de viatges i tu ara em parles de dinar.
-Una cosa no treu l’altra.
Tenim sardines, bulgur, verdures assortides i feta.
Amb això, podem marxar cap a Grècia.
Mira. Amb un poc d'oli d'oliva, ens farem un superdinar.
-Ja sento el so del mar.
I tot això sense sortir de la cuina.
Ep! Això m’inspira el fet de tenir una tieta que viatja.