La Llentia té problemes de vista.
I no es veu perquè porta lentilles, i les lentilles només es veuen de molt a prop, dins el blanc de l'ull de la persona que en porta, però és molest.
En resum, La Llentia veu millor gràcies a lentilles que no es veuen pas.
L'avantatge és que així no es burlen d'ella.
Abans, ella portava ulleres.
Tothom es burlava d'ella.
En fi, tothom...
Això és el que ella es pensa.
En Cigró, en canvi, té problemes de pes.
De vegades, li agradaria que no es veiés pas.
Però es veu, fins i tot quan empetiteix o quan s’amaga, inclús quan la Llentia el mira.
Al mateix temps, ell no és pas un pèsol.
Ell no pot pas ser més petit que el més petit dels cigrons i serà forçosament més gros que un pèsol perquè és un cigró.
Una nit, en Cigró té un somni estrany.
Un jardiner ve a veure’l amb una llavor a la mà.
"Té", li diu el jardiner, "aquesta llavor és una llavor d'idea".
"Rega-la i ja veuràs." I el jardiner se'n va.
L’endemà al matí, en Cigró només té una idea al cap.
Una petita idea ben simple que li fa dir: "Jo soc així, i ja està." I com més es repeteix això, més accepta el seu pes.
I com més accepta el seu pes, més l'accepten els altres tal com és.
Fins i tot la Llentia el mira altrament.
No pas perquè el miri a través de les seves lentilles, sinó perquè ell ha dit: "Jo soc així, i ja està." 
"De fet, jo soc di-fe-rent." Allò que per a la Llentia era un problema per a en Cigró només és una diferència.
I la gran diferència entre un problema i una diferència és que el problema és un problema, mentre que la diferència 
és una qualitat. La  diferència s’ha de respectar.
És així, i ja està.